Taula de continguts:

Signes De Fam Dels Cultius De Baies I Fruiters I L’eliminació De La Fam
Signes De Fam Dels Cultius De Baies I Fruiters I L’eliminació De La Fam

Vídeo: Signes De Fam Dels Cultius De Baies I Fruiters I L’eliminació De La Fam

Vídeo: Signes De Fam Dels Cultius De Baies I Fruiters I L’eliminació De La Fam
Vídeo: Приказы Верховного Совета Воинов СССР,на основании Постановлений Президиума ВС СССР,к исполнению 2024, Abril
Anonim

Signes de fam en els conreus de baies

Dejun de maduixa

Nitrogen. A les fulles velles apareixen claus vermelloses, que es tornen grogues i es van morint.

Bor. Les plantes són de mida reduïda. Les fulles són copades, arrugades, de color marró a les vores. Les baies creixen juntes (fascinacions).

Manganès. Les fulles s’esvaeixen, s’observa clorosi interveinal, començant per les vores.

Potassi. Les fulles s’arruguen, les vores es tornen vermelles i després es tornen marrons i es moren.

Fòsfor. Les fulles són petites, de color verd fosc, amb un to blavós. El pecíol i les grans venes de la fulla són vermelloses amb vores morats.

Gana de grosella

Ferro. La clorosi de les fulles apareix en deficiència aguda de ferro.

Potassi. Els entrenus s’escurcen. Les vores de les fulles passen a ser de color groc-verdós, després de color marró.

Manganès. Apareix la clorosi de les fulles.

Signes de gerds en dejú

Bor. Les fulles s’allarguen, són més primes i augmenta la profunditat dels retalls. A les zones menys afectades, es doblegen, la seva superfície es torna desigual, la dentadura és indistinta i les vores s’enfilen cap avall. Els ronyons es moren. Les branquetes fruiteres no es desenvolupen. De poca fructificació.

Ferro. Les fulles dels brots apicals es tornen groguencs, apareixen taques marrons de teixit mort a prop de les vores.

Potassi. Els entrenusos són curts, els brots s’espesseixen. Les fulles són primerament de color porpra vermellós, després apareix una vora de teixit marró mort al llarg de les vores. Les baies maduren de manera desigual.

Magnesi. La clorosi es manifesta a les fulles inferiors. La decoloració de les fulles entre les venes comença a les puntes i s’estén fins a la base de la fulla. Els teixits clorosos moren.

Manganès. La clorosi interveinal es manifesta a les fulles de la base dels brots, captant gradualment cada vegada més teixits nous.

Fòsfor. Les fulles prenen un to morat. El creixement del brot es ralenteix.

Grosella en dejú

Magnesi. La clorosi comença al mig de les fulles, entre les venes.

Fòsfor. Ramificació feble. Les fulles són petites, apagades, clapejades. Les baies maduren malament i tenen un gust agre.

Fam de grosella negra

Nitrogen. Els brots són curts, prims. Les fulles són petites, de color verd pàl·lid. La floració és feble.

Ferro. La clorosi comença a les fulles joves dels brots apicals.

Potassi. Els entrenusos són curts, els brots s’espesseixen. Les fulles són de color porpra vermellós, més endavant apareix una vora marró de teixit mort a les vores. Les baies maduren de manera desigual.

Magnesi. La clorosi comença al mig de les fulles velles, que es tornen de color vermell porpra. Les venes i les vores es mantenen de color verd.

Manganès. Les plantes responen a la deficiència de manganès només en deficiència aguda. La clorosi comença a les fulles entre les venes.

Signes de fam dels cultius fruiters

Fam de cirera

Nitrogen. Les fulles joves són petites, de color verd pàl·lid, les més velles són de color taronja o morat, cauen d'hora. Els brots són durs. Es formen pocs cabdells i flors fruiters.

Bor. Les fulles són estretes amb vores irregularment serrades. Els brots es moren a la primavera. La resistència hivernal dels arbres disminueix.

Potassi. Les fulles s’enrotllen cap a l’interior al llarg de la vena principal.

Magnesi. La clorosi comença al mig de la fulla entre les venes.

Manganès. La clorosi interveinal comença a les vores de les fulles. Les fulles de les fulles es tornen suaus.

Zinc. Les fulles són estretes, deformades, cloròtiques.

Pera famolenca

Nitrogen. El creixement del brot es debilita, s’endureixen. Les fulles joves es tornen de color verd pàl·lid, les velles es tornen taronja o vermella. Es formen pocs cabdells i flors fruiters.

Bor. Les fulles petites i poc localitzades es tornen negres i no sempre cauen. Els fruits prenen una forma lletja, giren el suro, la pell s’esquerda.

Ferro. Les fulles de la part superior dels brots són cloròtiques, de color groc-verd amb venes de color verd brillant.

Potassi. Es forma una cremada a les fulles. Els fruits són petits, lleugerament acolorits. Algunes branques s’assequen.

Magnesi. S’observa clorosi de fulles entre venes.

Manganès. La clorosi interveinal comença a les vores de les fulles.

Coure. Als extrems dels brots, les fulles es marceixen i moren. El creixement dels cabdells apicals s’atura. La floració i la fruita són febles.

Fòsfor. Les fulles es situen en un angle agut respecte al brot. La qualitat de la fruita és baixa.

Fam de pruna

Nitrogen. Les fulles joves són petites, de color verd pàl·lid, les velles són de color taronja, vermell o morat. Els brots creixen lentament i s’endureixen.

Potassi. A les vores de les fulles, es forma una cremada en forma de tira carmesí, s’asseca i es mor.

Manganès. La clorosi interveinal comença per les vores i cobreix tota la fulla, que es torna tova.

Coure. Al cap de 2 mesos de la floració, els cabdells apicals moren, les fulles dels extrems dels brots es tornen groguencs. Es produeix un trencament de l’escorça amb l’alliberament de la geniva.

Fòsfor. Les fulles amb venes de color verd ocre o bronze es troben en un angle agut respecte al brot.

Zinc. Les fulles són petites, estretes.

Pomer famolenc

Nitrogen. Les fulles es fan més petites, es tornen ataronjades o vermelles amb l’edat, cauen d’hora. Els pecíols de les fulles creixen en un angle agut respecte al brot, que no creix i sembla engrossit. Els fruits són durs, rugosos.

Bor. Les fulles es tornen grogues, prenen una forma lletja, les puntes i les vores s’esvaeixen. Els fruits es tornen taps, es tornen lletjos, la pell s’esquerda.

Ferro. Les fulles joves són cloròtiques, gairebé blanques, amb taques marrons a les vores. Les fruites prenen un color pàl·lid i terrós.

Potassi. Les fulles són cloròtiques, amb una vora gris, marró o marró a les vores. Les branques individuals s’assequen. Els fruits són de color lleuger.

Calci. Les vores de les fulles joves s’enrotllen cap amunt, es trenquen i es maten. Els cabdells apicals s’assequen. Es formen taques marrons a la polpa del fruit.

Magnesi. A les fulles situades a la base dels brots de creixement de l'any en curs, apareixen taques clares o verd-grisoses entre les venes, que passen a les fulles dels brots fructífers. Els fruits són petits, insípids. Es redueix la resistència a la gelada dels brots.

Manganès. La clorosi interveinal comença a les vores i cobreix tota la fulla.

Coure. Els entrenus s’escurcen. S’observa la roseta de les fulles, que cauen. El creixement dels cabdells apicals s’atura. La floració i la fruita són febles.

Fòsfor. Es formen poques fulles noves, són petites, cauen aviat. Els fruits són pocs i petits.

Zinc. S’observa roseta i aixafament de fulles. Es forma la part superior seca de l'arbre. Les fruites es formen lletges.

Com eliminar ràpidament la fam de les plantes

Gairebé tots els signes descrits de fam en plantes adultes són irreversibles, no es poden evitar del tot, fins i tot fumant les plantes amb fertilitzants adequats. Sovint serveixen com a senyal d’acció el proper any i els propers anys. Per tant, no cal esperar signes evidents de fam de les plantes. Sempre és millor dur a terme una polvorització preventiva de les plantes, que evitarà l’aparició de fenòmens irreversibles durant la fam de les plantes.

L’alimentació foliar permet ajustar significativament el desenvolupament i el creixement de les plantes. Els costos per a la seva implementació són reduïts, de manera que cal utilitzar-lo de manera oportuna en la lluita contra la fam de les plantes. Els mètodes d’implementació són diferents. En aquest article, ens centrarem només en el foliar líquid com a vestimenta superior més senzilla i accessible per a tothom.

No hauríeu de pensar que arribeu tard a l’alimentació. Per descomptat, com més aviat es celebrin, millor. Tanmateix, tan bon punt ho recordeu, ruixeu-lo immediatament i el seu resultat positiu no disminuirà la velocitat per afectar les plantes.

L’absorció de solucions de fertilitzants i diverses sals per part de les fulles, així com el seu ús eficaç per part dels òrgans de les plantes, s’ha confirmat plenament mitjançant el mètode dels àtoms marcats. La introducció de nutrients a través de les fulles permet proporcionar de manera significativa els nutrients necessaris per a les plantes quan més els necessiten i amb precisió en la proporció requerida. Si l’absència de nutrients o el desequilibri nutricional només es detecta a la meitat o a la segona meitat de l’estiu, l’alimentació foliar es converteix en l’única manera possible, ràpida i eficaç d’introduir nutrients.

Els fertilitzants foliars poden ser absorbits per les plantes cinc vegades millor que la mateixa quantitat de nutrients quan s’absorbeixen del sòl. Tanmateix, cal recordar que el fet de vestir-se bé no substitueix l’ús del fertilitzant principal, només és nutrició addicional al fertilitzant principal, ajuda a combatre la fam de les plantes. A més, sota la influència de l’alimentació foliar, disminueix el nombre d’insectes herbívors i disminueix la proporció de plantes afectades per malalties.

L'apòsit foliar augmenta la qualitat i la quantitat del cultiu, redueix la pèrdua de fertilitzants en comparació amb l'aplicació al sòl i permet el consum de menys microelements. Són insubstituïbles en sòls àrids, salins i freds, quan l’apòsit convencional de minerals secs no és pràctic. L’alimentació foliar afavoreix la introducció de nutrients directament a través de les fulles, és a dir, en aquells òrgans en què els fertilitzants són utilitzats amb més eficàcia per les plantes.

Si s’altera el subministrament de nutrients o es retarda la sortida de substàncies plàstiques a òrgans vegetals econòmicament valuosos, l’alimentació foliar té un efecte positiu durant el període de formació dels cultius. Permet diferenciar estrictament la nutrició de les plantes en diferents fases de la temporada de creixement, controla la qualitat i la quantitat del cultiu i estimula la capacitat de les plantes per absorbir els fertilitzants aplicats al sòl. L'apòsit foliar es pot dur a terme amb espaiats de fileres reduïts i en cultius continus.

Els fertilitzants aplicats al sòl són els principals proveïdors de nutrients i l’apòsit foliar és una nutrició addicional ràpida de les plantes. Els nutrients que s’apliquen a la fulla, en ser absorbits, passen ràpidament a les cavitats lliures de la fulla, arriben al citoplasma, s’introdueixen activament a la mateixa i passen pel mateix camí de síntesi que els elements que van entrar a la planta com a resultat de l’absorció de ions per les cèl·lules arrel.

L’eficàcia dels apòsits foliars està determinada en gran mesura per la taxa d’absorció dels nutrients aplicats a les fulles. Així, l’absorció del 50% d’una solució nutritiva de nitrogen es produeix en 1-4 hores, fòsfor - 1-11 dies, potassi - 1-4 dies, calci - 4-5 dies i solució de magnesi al 20% - en 1 hora, sofre - 8 dies, ferro i molibdè - 3-5 dies, manganès i zinc - 1-2 dies.

La polvorització de plantes amb una solució de tots els nutrients, en lloc de polvoritzar les fulles amb nutrients individuals, s’anomena apòsit foliar complet.

Recomanat: